Gresolet

La impressionant visió de la paret nord del Pedraforca des d'aquesta vall profunda i amagada, i la esplèndida fageda que assoleix el seu màxim esplendor a la primavera i a la tardor, mereixen de sobres una visita.

El santuari, situat al peu del torrent que neix al coll de Bauma, ha estat des de l'edat mitjana un lloc de culte religiós que ha actuat de punt de confluència dels habitants d'un ampli entorn, des de Bagà fins a Josa i des de Gòsol fins a Vallcebre.

La imatge romànica de la Mare de Déu de Gresolet, que dóna nom al santuari, data del segle XIII i es troba actualment a l'església de Sant Martí de Saldes, pertany a la categoria de les verges trobades, i compta la seva llegenda que va ser descoberta per un pastoret en una roca balmada situada a prop de l'actual santuari. Aquest edifici, que va arribar molt deteriorat al segle XIX, va ser restaurat al 1888.
El nom de Gresolet sembla provenir del grèvol, planta abundant en aquests indrets. Els textos medievals parlen de Grevolet i Agrevolet per referir-se a la vall. Es té constància de l'existència d'un castell al segle XII i d'un poble des del segle XIII, que va ser destruït pels terratrèmols que assolaren el nord de Catalunya a mitjans del segle XV. La major part dels homes de Gresolet eren pagesos de remença sotmesos a les càrregues feudals del senyor corresponent.

La vall de Gresolet, que formava part del territori feudal de la baronia de Pinòs i Mataplana, va ser cedit en vasallatge als senyors de Josa, els quals el traspassaren al segle XII al senyors de Faia, que tenien el seu castell al costat del riu Bastareny, més avall de l'ermita del Puig. Degut al despoblament originat per la destrucció del poble, abundaren els litigis per l'ús de les pastures i l'aprofitament forestal de la vall entre els habitants de Saldes i els senyors de la vall.

El vessant solei de la vall de Gresolet està format pels abruptes espadats que baixen de la serra Pedregosa i les Costes del Roset, mentre el vessant obac, situat sota la paret nord del Pedraforca, es troba cobert d'un magnífic bosc de faig i pi roig, amb avets a les parts més altes. També el torrent que baixa del coll de Bauma al santuari es troba envoltat per una interessant fageda. La ruta circular de coll de Bauma al Collell passant pel santuari, que discorre per l'interior d'aquests boscos, és una bona forma d'apreciar aquest entorn natural.

El bosc de Gresolet, on en el passat havien existit óssos i que es conservava en molt bon estat als inicis del segle XX, va ser objecte d'un dur plet quan les explotacions mineres establertes a l'Alt Berguedà van posar els seus ulls en ell  per satisfer les seves necessitats de fusta per a les galeries de les mines. Aquest plet per l'aprofitament forestal, que va originar un intens debat públic a partir del qual es va arribar a proposar la creació d'un parc natural en aquestes contrades precursor de l'actual, es va perllongar durant més de vint anys fins que, després de la guerra civil, el nou règim polític donà via lliure a l'explotació de la fusta del bosc, amb la qual cosa van desaparèixer la major part dels millors exemplars d'arbres existents. Amb tot, encara hi resten alguns racons on es conserva el bosc original, mentre que la regeneració natural, i el control de l'explotació i la protecció dels darrers anys han permès una certa recuperació.

El primer dilluns del mes de setembre, es celebra l'aplec de Gresolet, on els pastors reuneixen els ramats que baixen de les muntanyes. En el passat havien estat principalment ovelles, més barates i fàcils de mantenir, però posteriorment va arribar a predominar el bestiar boví. Ja des de l'edat mitjana les pastures de Gresolet, que incloïen les Costes del Roset i la serra Pedregosa,  havien estat utilitzades per per portar-hi els ramats de Saldes i Gisclareny, a partir de la cessió dels drets d'empriu per part dels senyors eminents de la vall, els senyors de Faia. També ramats transhumants procedents de la Catalunya interior pujaven a l'estiu cap a aquestes altes pastures.